Els llibres, la literatura i el pensament es passegen per les pàgines d'Una solitud massa sorollosa agafats de la mà de Goethe, Schelling, Leibinz, Hölderlin, Lao Tse, Erasme de Rotterdam, Hedel, Aristòtil, Plató, Sócrates, Shopenhauer, Camus, Demostones, Schiller, Nietzche , Kant o Cervantes.
Hanta, protagonista de la història, fa trenta i cinc anys que treballa en una trituradora premsant llibres i reproduccions de quadres. Allò que a primera vista sembla un treball monòton és per a ell una joiosa manera de viure. La seva relació amb els llibres que destrueix per treball i salva per passió es podria classificar d'amorosa i el resultat del seva feina fent paquets lligats amb filferros es converteix en art.
"Totes les bales resplendien enlluernadores, em sabia greu haver de lliurar-les tan aviat, m'hagués agradat gaudir-les més temps, anar devorant amb els ulls aquell espectacle d'imatges superposades com una escenografia teatral, amb el cor pesat de les mosques com a música de fons".
La creació artística serveix de motor d'una extraordinària trama que a través d'un ritme dominador de pauses i remolins ens introdueix en la quotidianitat fantàstica i aguda del vell premsador que cada vegada està més sol i es va tancant més al seu propi món, en un univers particular que flota sense gravetat en la seva ment.
"Recolzat en el taulell de la cerveseria Negra bec una cervesa i em dic, a partir d'ara estàs sol, a soles, solitari, tu només te n'hauràs de divertir, noi, fer comèdia amb tu mateix fins que t'abandonis, a partir d'ara únicament remolinaran cercles de malenconia: avançant retrocedeixes, sí, 'el progressus ad originem és el regressus ad futurum', és el mateix, i el teu cervell no és res més que un paquet d'idees comprimides en la premsa mecànica."
Aquesta solitud compartida tan sol amb les rates que habiten en el seu lloc de treball i amb llibres rebutjats pels seus propietaris, es passeja pels carrers d'una Praga habitada per éssers inaudits, estrafolaris, originals, febles, ingenus, purs i de vegades massa colpejats per la vida, però que d'alguna forma arriben a trobar cert encant en ambients tan adversos, deixant la certesa que l'ànima humana només és bella quan està tatuada per cicatrius.
El presandor de llibres viu en un país que sap llegir i escriure des de "quinze generacions enrere", viu en un "antic regne on sempre ha persistit el costum i l'obsessió d'embotir-se pacientment el cap amb idees i imatges que aporten un plaer indescriptible i un dolor més gran encara", viu "embolicat entre persones disposades a donar fins i tot la vida per un paquet d'idees ben premsades".
Cada vespre es dirigeix a casa seva després del treball immers en una profunda meditació i amb diversos llibres salvats de morir en la premsa i dels quals espera que li expliquin alguna cosa sobre si mateix. Els llibres li ensenyen i d'ells aprèn que "el cel no és humà en absolut i que un home que pensa tampoc ho és, no perquè no vulgui, sinó perquè va contra el sentit comú". Entre línies i amb sarcasmes se'ns planteja que llegir és un coneixement i també un esgarriament. Hanta diu "Sóc culte malgrat a mi mateix i ja no sé quines idees són meves, sorgides pròpiament de mi, i quins n'he après llegint".
B. Hrabal va buscar l'art en la decandencia, la marginació, la deixadesa, la derrota i en la misèria visual i verbal en la qual l'home havia convertit l'home. Cap dels seus lectors no pot resistir-se a la màgia de la seva narració en primera persona i a l'atractiu d'aquests quixots de la quotidianitat, provinents de les fàbriques i les cerveseries. En Una solitud massa sorollosa s'entreteixeixen reflexions sobre el significat de la creació artística, la inconscient mirada cap a una seductora ciutat, la reminiscència d'una solitud existencial totalment assumida i la constant exploració de l'univers literari
