“Si vols que et sigui franca, però, hi ha dues coses que potser si trobo a faltar aquí a Bellvís, alguna vegada. Una és la marinada, que ací gairebé mai no arriba, i a Vilasirvent deixava tota la casa fresca com una flor; semblava que em dugués la frescor del mar, que m’agradava d’anar a veure alguna vegada.
(...)
- I l’altra? – li vaig demanar.
- L’altra cosa que m’enyoro, Adelaida, és... aquella flaire d’herba de les closes!”
Maria Àngels Anglada amb la seva novel·la “Les Closes”, crea un retrat del paisatge empordanès,sense tints costumistes o elegíacs, a través d’una mirada realista plena de poesia. La plana que la va acollir i d’on era originari el seu home li serveix a l’autora per explicar la història de la besàvia del seu espòs a través de tot un ventall de recursos narratius que van des de les cartes fins els retalls de diaris convertint-los, juntament amb la narradora/autora en diferents narradors que ens van donant retalls de la història que se’ns explica. Aquest canvis de narradors estan caracteritzats principalment per un domini del llenguatge pel que fa als diferents registres de la llengua. Així doncs, ens trobarem un llenguatge col·loquial amb expressions i frases fetes que cada cop se senten menys en la boca de la Serafina major, el periodístic de l’època en els retalls de diaris, el propi de l’advocacia, el judicial, el familiar utilitzat a les cartes o els diàlegs i el literari utilitzat per la narradora.
Però aquesta novel·la d’aprenentatge no només ens narra la història d’una família sinó que darrera amaga tot un seguit de temes que afectaven a l’autora i que volia denunciar amb la finalitat de conscienciar al lector. Un dels mes important és la por de l’autora a la transformació del paisatge empordanès a mans de l’especulació immobiliària: “pujaren al mirador de can Moragues i així us fareu càrrec de l’escenari. No restareu pas decebuts en veure la plana... Si, mirem-la bé, perquè mai no podem saber si duraran gaire en la seva gràcia vivent aquestes contrades on el cor es detura. El somriure blavís del mar, ja un poc amagat, la ratlla dels aiguamoixos, les vorades d’albers i de freixes que clouen els prats, aquesta claror d’avui sense calitxa, tot, tot és amenaçat”.
Darrera de la novel·la trobem una feina de documentació important sobre la situació econòmica, social i política del s.XIX que se’ns presenta d’una manera senzilla a través dels esdeveniments que envolten l’assassinat de Tomàs Moragues. D’aquesta manera se’ns introdueixen esdeveniments històrics com les guerres carlines o l’arribada de la fil·loxera. No obstant la novel·la també ens apropa a altres esdeveniments històrics com podrien ser el despoblament rural,la situació de les dones vídues i el paper dels homes i les dones en aquella societat, entre d’altres.
Així doncs, podem concloure que Les Closes és una novel·la que dóna importància a les petites coses, que reivindica la defensa d’un paisatge únic, l’Empordà, i que està escrita a partir d’un correcte joc de narradors que li permeten avançar la història de manera àgil i denunciar aquells aspectes de la societat actual amb els quals no hi estava d’acord.
(...)
- I l’altra? – li vaig demanar.
- L’altra cosa que m’enyoro, Adelaida, és... aquella flaire d’herba de les closes!”
Maria Àngels Anglada amb la seva novel·la “Les Closes”, crea un retrat del paisatge empordanès,sense tints costumistes o elegíacs, a través d’una mirada realista plena de poesia. La plana que la va acollir i d’on era originari el seu home li serveix a l’autora per explicar la història de la besàvia del seu espòs a través de tot un ventall de recursos narratius que van des de les cartes fins els retalls de diaris convertint-los, juntament amb la narradora/autora en diferents narradors que ens van donant retalls de la història que se’ns explica. Aquest canvis de narradors estan caracteritzats principalment per un domini del llenguatge pel que fa als diferents registres de la llengua. Així doncs, ens trobarem un llenguatge col·loquial amb expressions i frases fetes que cada cop se senten menys en la boca de la Serafina major, el periodístic de l’època en els retalls de diaris, el propi de l’advocacia, el judicial, el familiar utilitzat a les cartes o els diàlegs i el literari utilitzat per la narradora.
Però aquesta novel·la d’aprenentatge no només ens narra la història d’una família sinó que darrera amaga tot un seguit de temes que afectaven a l’autora i que volia denunciar amb la finalitat de conscienciar al lector. Un dels mes important és la por de l’autora a la transformació del paisatge empordanès a mans de l’especulació immobiliària: “pujaren al mirador de can Moragues i així us fareu càrrec de l’escenari. No restareu pas decebuts en veure la plana... Si, mirem-la bé, perquè mai no podem saber si duraran gaire en la seva gràcia vivent aquestes contrades on el cor es detura. El somriure blavís del mar, ja un poc amagat, la ratlla dels aiguamoixos, les vorades d’albers i de freixes que clouen els prats, aquesta claror d’avui sense calitxa, tot, tot és amenaçat”.
Darrera de la novel·la trobem una feina de documentació important sobre la situació econòmica, social i política del s.XIX que se’ns presenta d’una manera senzilla a través dels esdeveniments que envolten l’assassinat de Tomàs Moragues. D’aquesta manera se’ns introdueixen esdeveniments històrics com les guerres carlines o l’arribada de la fil·loxera. No obstant la novel·la també ens apropa a altres esdeveniments històrics com podrien ser el despoblament rural,la situació de les dones vídues i el paper dels homes i les dones en aquella societat, entre d’altres.
Així doncs, podem concloure que Les Closes és una novel·la que dóna importància a les petites coses, que reivindica la defensa d’un paisatge únic, l’Empordà, i que està escrita a partir d’un correcte joc de narradors que li permeten avançar la història de manera àgil i denunciar aquells aspectes de la societat actual amb els quals no hi estava d’acord.
