jueves, 3 de diciembre de 2009


Firmin de Sam Savage és la història d'una rata noruega, tretzena i última cria de la llorigada d'una mare alcohòlica que va donar a llum al soterrani d'una llibreria. No pot accedir a les cures d'aquesta per la seva flaca constitució; llavors descobreix l'amor a la lectura devorant els vells llibres que li envolten, però la seva curiositat venç aviat a la seva gana, així doncs al poc temps deixa d'alimentar-se dels llibres per llegir-los, fins al punt d'assolir una prodigiosa capacitat de lectura i una major erudició.


A través d'aquest personatge burgès, cinèfil, zoofílic, bohemi, sarcàstic i depressiu se'ns introdueix en un viatge iniciàtic per l'univers del llibre i de la literatura. I això és així, perquè de tant mossegar i deglutir pàgines Firmin es converteix en un talentós crític literari que comenta obres de Tolstoi, Eliot, Proust, Dickens, Carson, McCullers, entre altres. Però les seves preocupacions literàries no es limiten a aquest esperit crític sinó que també apareix una preocupació per l'estil d'allò que se'ns narra quan manifesta que no sap com començar a explicar la seva vida i que li agradaria ser com Nabokov o com Madox Ford per poder fer-ho amb frases tan brillants com "Lolita, llum de la meva vida, foc de les meves entranyes" o "aquesta és la història més trista que mai no he sentit".


Aquest amor del protagonista de la història pels llibres fa que adopti una actitud quixotesca que l'ajudarà a superar la sensació de desemparament i exclusió a què està sotmès. El mateix Firmin es compara amb el Quixot quan diu "La veritat és que mai no he estat bé del cap. El que passa és que jo no ataco molins de vent. Faig alguna cosa pitjor: somio amb atacar molins de vent, estic desitjant atacar molins de vent i de vegades imagino que he atacat molins de vent. "


La nostra entranyable rata voldria ser personatge a totes les novel·les que l'han enlluernat i veu en la ficció la fuita a la rutina, a la vida. I això és així perquè aquesta novel·la, senzilla i sense pretensions, també és la història d'una solitud, d'una marginació, d'una incomunicació, d'un ésser que comprèn però que no pot ser comprès a mig camí entre l'home i la feristela urbana a la recerca d'un espai propi per a la comprensió. Tragicomèdia d'una vida, al·legoria de la nostra solitud davant del món que ens porta a buscar un sentit a l'existència en els somnis i en les fantasies dels llibres