Josep M. Espinàs en Relacions particulars ens presenta un seguit “d’apunts personals” sobre les relacions que va mantenir amb escriptors com Espriu, Foix, Delibes, Pla, Cela i Sagarra. Espinàs comenta en el pròleg al llibre que “aquests textos no són de crítica literària, encara que aspiren a un cert estil”, sinó més aviat “són aproximacions a uns escriptors fora del corrent”. Aquest escriptors “fora del corrent” se’ns presenten com éssers de carn i ossos, amb les seves virtuts i els seus defectes; no obstant, Josep M. Espinàs no adjectiva la personalitat de cada autor sinó que a través de la història narrada, el lector treu les seves pròpies conclusions sobre els autors retratats. Però a mesura que anem llegint aquestes relacions personals, no només coneixem els autors retrats sinó que alhora anem descobrint la pròpia personalitat de l’autor del llibre: Espinàs se’ns presenta com un home seré, observador, treballador i parsimoniós.
El llibre es divideix en sis parts, una per cada autor, i en cada una d’elles es pot comprovar quin nivell de relació tenia amb cada escriptor ressenyat, des de la trobada anecdòtica o l’intercanvi d’impressions fins a l’estimació o l’amistat. I tots aquest retrats se’ns presenten mitjançant un llenguatge planer i directe, amb un toc d’ironia, en el que predominen les descripcions, trets característics del que podríem denominar “l’estil Espinàs”
La barreja entre retrat, anàlisis i anecdotari de cada un dels autors, ens permet trobar una imatge personal i paral·lela a la visió que el lector en té d’ells. En definitiva, Relacions particulars és observació, anàlisis, tocs d’humor i fets que ens permeten veure, des d’un altre angle, autors representatius de la literatura del s. XX.
El llibre es divideix en sis parts, una per cada autor, i en cada una d’elles es pot comprovar quin nivell de relació tenia amb cada escriptor ressenyat, des de la trobada anecdòtica o l’intercanvi d’impressions fins a l’estimació o l’amistat. I tots aquest retrats se’ns presenten mitjançant un llenguatge planer i directe, amb un toc d’ironia, en el que predominen les descripcions, trets característics del que podríem denominar “l’estil Espinàs”
La barreja entre retrat, anàlisis i anecdotari de cada un dels autors, ens permet trobar una imatge personal i paral·lela a la visió que el lector en té d’ells. En definitiva, Relacions particulars és observació, anàlisis, tocs d’humor i fets que ens permeten veure, des d’un altre angle, autors representatius de la literatura del s. XX.
